Visita Diputat Pere Macias (CIU)

Ahir divendres vàrem tenir l’ocasió d’acompanyar al Diputat al Congrés i membre de la Comissió de Foment Pere Macias (CIU) amb la companyia del Pere Vallejo, President de la Plataforma AVE pel Litoral, a donar una volta per les obres que s’estan realitzant al barri del Clot per la construcció del túnel de l’AVE. Va parlar amb els veïns, va escoltar les nostres explicacions i va viure en primera persona el que han de suportar els veïns dia a dia.

La valoració de la visita i l’impacte que li va causar li correspon fer-la a ell, nosaltres només podem valorar la facilitat de tracte i la possibilitat de parlar amb ell sobre el terreny cosa que ens neguen les autoritats catalanes, com per exemple un personatge com el Tinent d’Alcalde Garcia Bragado que en un acte públic sobre el seguiment de les obres és nega a contestar a les preguntes del Pere Vallejo pel simple fet de representat a qui representa, la Plataforma AVE pel Litoral que a la seva vegada representa a milers de veïns de forma legal.

Aquesta és la diferència de tracte que no es pot consentir en un representant “democràtic” de la ciutadania.

Reunió informativa al barri del Clot

Ahir al vespre a l’Escola del Clot es va celebrar una altra reunió informativa organitzada per l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa i per la Plataforma AVE pel litoral.

Va començar parlant el Domiciano, president de l’AAVV, posant sobre la taula que els veïns no hem aconseguit el que volíem, o sigui una altre traçat, però que degut a la lluita de tots nosaltres s’han aconseguit millores que d’altra manera difícilment s’haurien aconseguit.

Segons les seves paraules mai s’ha valorat prou la força dels veïns i els primers en no fer-ho som els propis veïns que ahir varem respondre a la convocatòria en un nombre d’unes 130 persones.

Realment, jo que vaig estar un temps lluitant com a membre de la Plataforma, estic molt trist per la reacció dels veïns davant la gran tasca que estan portant a terme els amics de la Plataforma amb l’ajut de l’AAVV.

Estem parlant d’un grup de veïns, com tots nosaltres, que tenen el seu treball, la seva família, la seva vida privada però que dediquen desinteressadament una mica del seu temps a la vida de tots els veïns del barri.

Jo no vaig poder mantenir aquest ritme i aviat no vaig poder continuar i ho vaig deixar, però és molt penós que la resta de veïns no siguin capaços ni de reservar un parell d’hores al cap de uns mesos per a anar a escoltar que ens han de dir sobre unes obres que ens afecten a tots.

Per tot això, des d’aquest petit espai de lluita, agrair als veïns i amics de la Plataforma tot el que han fet, tot el que fan i tot el que faran per nosaltres.

Igualment aprofito que hi soc posat per a demanar una mica d’implicació dels veïns en els assumptes que ens afecten a tots.

Quasi dos mesos i sense resposta de les administracions

El passat 18 de setembre vaig posar-me en contacte per correu electrònic amb la Generalitat de Catalunya per a demanar que es valorés la situació de perill per les finques aïllades per les obres del túnel de l’AVE.

Situació de perill ja que en cas de necessitar la presència dels equips d’emergències, aquests no podran accedir a la majoria de finques afectades.

Tot i aquesta evident situació de perill a data d’avui encara no he rebut ni la més mínima resposta per part de la Generalitat de Catalunya que és qui té les competències exclusives en matèria de protecció civil.

Posat aquest comportament de les administracions competents en mans del Síndic de Greuges de Catalunya, estic esperant que passi un mes més per a veure si les administracions es dignen a contestar.

Es veu que la protecció dels veïns no pot exigir-se a les administracions fins passats 2 o 3 mesos de l’existència del risc.

Durant aquest període les obres públiques deuen tenir un contracte d’assegurança amb l’altíssim que garanteix cap incident que posi en perill la vida dels veïns.

Seguirem esperant que contestin abans no s’esgoti l’assegurança de l’altíssim.

Nova permanent d’ERC de Barcelona

Veient la nova permanent escollida al congrés d’ERC de Barcelona entenc perquè des de sectors propers a la Plataforma AVE pel litoral se’m pressionava tant per a deixar de dir les veritats sobre el Jordi Portabella. No els agradava el nas de pallasso que li posava cada cop que deia una tonteria més grossa que l’anterior. Per sort ara ja no diu tantes tonteries, no perquè sigui més sensat, simplement perquè parla menys…

El motiu el tenia clar però no en tenia cap prova ja que no vaig voler preocupar-me de seguir el fil.

Aquestes pressions són les que van fer que deixés de portar la plana web avepellitoral i m’apartés de la tasca dins de la plataforma ja que no volia imposar la meva visió en nom de la plataforma sinó tenia el seu recolzament.

Això m’ha donat més llibertat i l’absoluta capacitat de dir les coses tal i com les penso ja que parlo simplement en nom meu.

Per tot això seguiré posant el nas de pallasso, o el que calgui, a qui digui tonteries, tant si és d’ERC, el que va ser el meu partit i del qual només admiro al gran defenestrat Heribert Barrera, com del PSOE-C, CIU o PP.

Tots tenen la mateixa capacitat de dir tonteries, simplement les diuen més grans els que tenen més micròfons que els escoltin i han de respondre més preguntes.

El 66% dels passatgers del tren són directius o tècnics

Amb aquest titular tant contundent de El Periodico (full parroquial del PSOE-C) es descriu quin és l’usuari tipus de l’AVE.

Amb diners públics, de tots nosaltres i els nostres impostos, estem premiant una infraestructura per una minoria mentre el servei de trens de la majoria de la població continua a anys vista del que hauria de ser.

Unes quantes frases de l’article de El Periodico,

“L’AVE està aconseguint l’objectiu de captar l’intens trànsit de passatgers de negocis que viatgen amb assiduïtat entre Barcelona i Madrid“

“el 66% dels viatgers asseguren que ocupen càrrecs de responsabilitat a la seva empresa“

“Diverses dades més reforcen la tesi que el passatger habitual de l’AVE no és el ciutadà corrent“

“El 69% ha acabat estudis universitaris o mitjans“

“Bona part dels bitllets no els paga, a més, l’usuari, sinó la seva empresa“

“El 40% explica que han utilitzat el tren per motius professionals“

En aquestes descripcions algú veu reflectida la majoria de ciutadans que cada dia utilitza el trens com a mitjà de transport?

Només ho deu veure ERC ja que en el seu dia ens van dir que seria el mitjà de transport dels “obreretes” per anar a treballar, oi Núria Sancho i Oriol Amorós?

Ja veieu a qui va dirigida aquesta infraestructura que tindrà Barcelona capgirada durant uns quants anys. I esperem que només sigui això.

La paraula de les administracions

Encara no fa ni dues setmanes que els regidors dels districtes de Sant Andreu i de Sant Martí varen afirmar en públic que no es treballaria en diumenges a menys que fos urgent. Del regidor de Sant Martí m’ho puc creure tot, però esperava que com a mínim la regidora de Sant Andreu tingués paraula, però ja veig que tampoc.

Aquest matí, diumenge 05-10-2008, des de les 10:15 fins a les 14 hores aproximadament un grup de treballadors han estat obrint una rasa a la cantonada de Mallorca amb Trinxant. Aparentment no era res urgent ja que no faltava ni llum, ni gas, ni aigua, ni telèfon, ni …

Esperem que aquest fet no es converteixi en quotidià i hagi estat només una presa de pèl més al veïns.

Dues setmanes i les administracions no responen

Ja han passat més de dues setmanes des de que vaig posar en coneixement del servei d’emergències (número 112) de la Generalitat de Catalunya la situació d’aïllament dels edificis per les obres de l’AVE i continuo sense resposta.

Tal i com li he fet saber avui al Defensor del Pueblo Europeo això em fa pensar que a les administracions els importa una merda la seguretat dels veïns afectats o simplement que no saben com sortir-ne d’aquest merder on s’han ficat i fan com els estruços, amagar el cap sota terra.

I això no és res més que el començament.

Accidents laborals a les obres de l’AVE i altres temes

Aquesta setmana ja hem tingut notícies d’un accident laboral ocorregut a la cantonada del carrer Clot amb Espronceda. L’explosió d’un cable elèctric i les cremades ocasionades a dos treballadors. Aquesta informació s’ha fet arribar als mitjans de comunicació però no s’han fet ressò de la notícia. Deuen esperar a que hi hagi un mort !!

També hem tingut la mal dita “assemblea informativa” on els pocs veïns que van poder entrar van poder expressar tot el seu enuig envers les administracions per com s’està portant l’obra. El que va sortir més ben parat va ser el Francesc Narvaez, entre d’altres coses perquè ningú creu en ell i perquè va arribar tard, una demostració més de la falta de compromís amb el seu districte.

Aquesta setmana he denunciat la inaccessibilitat per part dels serveis d’emergències (bombers, ambulàncies, etc.) a l’edifici del carrer Mallorca, 662 ja que està envoltat per una franja de terreny tancada al pas de més de 7 metres fins arribar a la façana. A més a més d’aquest edifici n’hi ha d’altres en el mateix estat o pitjor. Veurem el que tarden les administracions responsables de la protecció civil en respondre i esperem que mentre no ho fan no haguem de menester per a res al serveis d’emergències.

En quant a esquerdes dir que a l’abans esmentada parodia d’assemblea un veí ja va alertar d’esquerdes al seu edifici. Esperem que les “acurades inspeccions” realitzades als edificis puguin demostrar que això no és cert per la tranquil·litat de la resta de veïns del barri. Ja sabem que arribaran les esquerdes, però esperem que no sigui tant aviat!!

A la mateixa parodia d’assemblea també va sortir el tema dels problemes de salut que poden comportar les obres al veïns, ja siguin problemes respiratoris per l’acumulació de pols, problemes d’insomni pels sorolls de les obres o problemes de trastorns psiquiàtrics per l’angoixa de l’obra. Aquests temes són molt seriosos i des d’aquí demanaria que ningú intenti aprofitar-se de l’ocasió per a treure’n un benefici propi ja que aquesta forma d’actuar pot perjudicar a molta altra gent que sí que necessiti ajuda i no rebi atenció al no ser cregut per les administracions. En aquest tema especialment i en tots els altres demano, com a simple veí que soc, que entre tots ens respectem i ens ajudem.

Un bon acudit gràfic

Avui he trobat penjat a les parets un acudit gràfic que és de lo milloret que he vist en molt de temps.

Podeu veure’l aquí,

http://www.davidvallespi.cat/humor_grafic.htm

Els veïns que formem part o en algun moment hem format part de la Plataforma AVE pel litoral portem anys demanant informació sobre aquest projecte i ara sembla que ens la volen facilitar.

És d’acudit que diguin que venen a informar quan portem un mes amb les obres.

És d’acudit dir que venen a informar quan la poca informació que tenim fins ara els hem hagut de treure amb pinces o amb la intervenció del Síndic de Greuges (per exemple les actes de les comissions de seguiment).

És d’acudit dir que venen a informar quan no són capaços ni de complir la llei responent a les preguntes formulades per escrit pels veïns. Per exemple encara espero la resposta del Sr. García-Bragado.

És d’acudit que en diguin assemblea quan volen dir míting, ja que una assemblea vol dir escoltar els uns als altres i després arribar a acords, cosa que naturalment aquí no passarà. Ja està tot decidit i contra la majoria dels representants democràtics a l’Ajuntament i a la Generalitat.

Serà d’acudit que a la taula hi hagi el regidor del districte quan sempre hem estat els veïns els que l’hem informat del projecte, ja que ell no ha tingut temps d’informar-se.

En definitiva, que els que tingueu gravadora la porteu ja que des dels discos del Capri potser no haurem tingut una ocasió tant bona de riure com aquesta.

Mal-visc-a Barcelona

Parodiant la publicitat de l’Ajuntament de Barcelona escric aquestes 4 lletres a menys de 24 hores de tornar a mal-viure a Barcelona.

Estic passant les últimes hores de vacances en un poblet de la Terra Alta on baixar-me una notícia d’internet costa 3 minuts, un poblet on quasi no es rep la senyal de televisió, un poblet on els contenidors de les escombraries estan a les afores del poble, un poblet on no hi ha cinemes i on si vols comprar alguna cosa fora dels 60 articles bàsics has d’agafar el cotxe per anar al poble del costat.

Per altra banda un poblet envoltat d’oliveres, d’unes muntanyes meravelloses per a fer caminades i lliurar-se dels problemes del dia a dia, d’una piscina pública petitona però on et trobes com a casa al conèixer a tothom.

A menys de 24 hores de tornar a la “Millor botiga del mon” és quan més valoro les mancances i les virtuts d’aquests pobles, on la gent es coneix pel seu nom, on treuen les cadires al carrer per petar la xerrada amb qui passi per davant seu, on la gent s’ajuda sense demanar res a canvi.

Tot això no passa a les grans ciutats, on per exemple no conec ni al 10% dels veïns del meu propi edifici i encara menys sé el seu nom. Unes ciutats on veus gent corrent per agafar l’ascensor abans no arribi l’altre veí i així no haver-lo de compartir.

Així no és d’estranyar que la gent de les ciutats no s’ajudin entre ells, més aviat es fan la traveta els uns als altres, permetent d’aquesta forma que quatre individus que s’han erigit en els representants polítics de la ciutat, sense saber ni de on han sortit, facin la seva sense cap intervenció dels veïns i sense cap tipus de control.

Per a que el xoc no sigui tant violent al passar d’un tipus de societat a un altre avui he fet l’esforç de connectar l’ordinador i llegir les notícies, cosa que m’ha dut unes tres hores, i així he pogut veure com continuen les obres de l’AVE “aquesta meravellosa obra d’interès social i/o nacional“, ja no ho sé.

Dic això de “aquesta meravellosa obra d’interès social i/o nacional” ja que en els diaris la gent que està a favor d’aquesta infraestructura només té aquesta raó per estar-hi a favor.

Per contra llegeixo sobre veïns que tenen les cases escardades pel pas de l’AVE a Vilafranca, veïns que aturen la tala d’un arbre centenari a Girona, veïns que es queixen de la destrucció de més de 30 arbres al barri del Clot a Barcelona i moltes altres desgràcies que es cometen amb total impunitat en nom de “aquesta meravellosa obra d’interès social i/o nacional”.

A tots ells només puc dir-los que un any més seguirem defensant les nostres idees mentre no ens ho acabin prohibint i tinguem forces per a continuar fent el poc que podem fer, tocar els collons tant com puguem a aquesta colla de vividors a qui els importa molt poc el benestar dels seus veïns.