El temps posa cadascú al seu lloc

El passat 20 de juliol vaig escriure un comentari en aquest blog sobre la votació a l’Ajuntament contra el traçat projectat per Barcelona de l’AVE (http://davidvallespi.blogspot.com/2007/07/la-ciutat-de-barcelona-ha-dit-no-al-tgv.html) que acabada amb el següent temor,

“Per tot això, la demostració de la ciutat de Barcelona d’avui, rebutjant aquesta salvatjada de projecte, quedarà a la història com un acte més de la política local i res més“.

Per desgràcia es confirmen els meus temors, 2 mesos després d’aquella votació, continua com alcalde un senyor que es nega a defensar el que la majoria del consistori, i per tant, la majoria de la ciutat ha decidit. Si realment els que van votar en contra d’aquest projecte pensessin que és tant negatiu per la ciutat, el natural hauria estat fer saltar l’alcalde i posar-ne un que defensés els interessos de la ciutat, però no ho han fet, ja ens ho explicaran.

Per desgràcia els partits que van defensar el no al traçat han deixat de treballar contra aquest traçat, i a més a més ara es coordinaran amb el govern municipal per tractar sobre infraestructures però sense parlar del traçat de l’AVE.

Aquesta és la mena de “casta política” que ens representa i és un dels motius pels quals cada vegada hi ha menys gent que se sent representada per aquests polítics i per tant hi ha més abstenció a les eleccions.

Esperem que algun dia ressorgeixi la consciència social de que qui mana és el poble i no els polítics i es torni a sortir al carrer a defensar el que els polítics diuen que defensaran però que ràpidament obliden…

Aquesta falta de consciència social ha estat clau per a que finalment tiri endavant aquest projecte. És la diferència entre la societat de Barcelona (“pasota”, adormida, etc.) i la societat dels pobles de Girona, per exemple, que lluiten per defensar el que és seu fins a aconseguir-ho en moltes ocasions i en altres no, però ells lluiten!!

No he pogut entendre mai com un projecte que afecta a més de 50.000 veïns no és capaç de concentrar a més de 300 persones per tallar el carrer Mallorca i en canvi un poble com Pont de Molins és capaç d’unir-se per tallar la N-II.

Els felicito des de la sana enveja, com ja he fet més d’una vegada…

Read Full Post »

ERC torna a fer el ridícul

Aquests dies tornem a tenir l’espectacle més ridícul que pot dur a terme un partit polític, en aquest cas ERC.

Mentre el Conseller d’Obres Públiques del Govern de la Generalitat (PSC-PSOE, ERC i ICV) inaugura un túnel que prèviament s’ha tornat a tapiar per fer-se la foto oficial (amb una despesa pública de fins a 20.000 euros dels nostres impostos), el senyor Portabella torna a insistir en que els trens de l’AVE circulin a 50 Km/h. pel túnel de Barcelona.

Aquesta petició de reduir la velocitat, amb el que comporta d’absurd, és el que li va costar la derrota a les eleccions municipals per estrafolària.

El primer problema que hem d’afrontar no és la velocitat a la que circularan els trens un cop construït el túnel, sinó que el primer problema a afrontar és la pròpia construcció del túnel. De res serveix demanar la limitació de la velocitat dels trens si primer s’han causat d’anys a la ciutat de Barcelona durant la construcció del túnel.

Tots podem veure que ERC està a favor de la construcció del túnel, ja que no hem sentit cap declaració en contra dels pesos pesants que mamen de la nòmina de la Generalitat (Puigcercos, Carod, Amorós, etc.) i per tant no ens podem creure els cants de sirena del Portabella, que només serveixen per a que aparegui als mitjans de comunicació i per a demostrar que està més sol que mai dins ERC.

Read Full Post »

Un pas més pel traçat pel Vallès

Segons la nota emesa pel Ministerio de Fomento (i que podeu consultar a la pàgina web), el govern espanyol ha autoritzat la licitació d’obres per a adequar el traçat del Vallès per a circulació de trens en ample internacional, tant de mercaderies com de viatgers.

En aquesta nota, que és molt aclaridora, es deixa ben clar que aquest ramal enllaçarà amb la línia Madrid – Frontera Francesa i servirà per a transportar viatgers.

Llavors, per què posar en perill els veïns de Barcelona?

Ara ja no tenen cap excusa ni cap raó tècnica per a dir que l’únic traçat possible és el que circula pel centre de Barcelona i que reportarà milionaris beneficis a determinades constructores i als que en puguin sucar.

Es continua demostrant el que sempre hem dit els veïns afectats, que el pas pel centre de Barcelona és un caprici innecessari, molt car i, el que és pitjor, molt perillós.

No té cap sentit els costos de l’obra (econòmics, socials i medi-ambientals) en relació amb els beneficis que comportarà i menys quan ja estan dient que construiran una de les alternatives proposades pels tècnics i pels veïns.

Read Full Post »

Qui representa a la societat civil de Barcelona?

Avui llegim i escoltem als mitjans de comunicació, que l’alcalde de Barcelona i els representants de la “societat civil barcelonina” s’han reunit amb la Ministra de Foment a Madrid.

Però, qui són els representants d’aquesta dita “societat civil barcelonina”?

Segons l’Ajuntament de Barcelona (PSC – ICV) els representants de la societat civil barcelonina són Caixa Catalunya, RACC, Cambra de Comerç i Cercle d’Economia.

Si un ajuntament d’esquerres (o això és el que diuen) considera que la representació de la societat civil barcelonina són aquestes entitats, és que ens estan enganyant o que s’han pres una copa de més.

La representació de la societat civil barcelonina la poden ostentar els sindicats, ja que la majoria de barcelonins som treballadors, o les associacions de veïns, ja que tots som veïns, o les associacions de consumidors, ja que tots consumim, o les plataformes veïnals que hi ha per tota la ciutat.

Però mai aquestes entitats que no són ni les primeres en els seus respectius àmbits d’actuació i l’únic que representen és a grups de pressió econòmics però no socials.

Per tant està clar que ens enganyen i que han dut a Madrid unes entitats que no aixecarien la veu davant la ministra i farien quedar malament tant a la ministra com a l’alcalde. Tot és pur teatre.

En definitiva tot és política.

Read Full Post »